Tractament amb Implants Unitaris
S’entén per tractament amb implant unitari aquell procediment del que ens valem per reposar l’absència d’una única dent o molar.
Podem emprar la paraula “antigament” quan ens referim al temps en el qual
es tractava la pèrdua unitària d’una dent o molar ( d’ara endavant peça dentaria ) amb
la confecció d’un pont fixe de tres unitats, el pilar anterior, la peça póntica, i el pilar posterior. Aquest tipus de tractament requereix el tallat de les dents que usem com a pilars ( rebaixar-los en totes les seves dimensions ), per “enfundar-los” i que suportin una peça póntica ( la que volem reposar ).Actualment això es pot evitar reposant la peça dentaria absent mitjançant la
col·locació d’un implant de titani en aquells casos en els quals l’os ho permet.
L’implant es col·loca mitjançant una senzilla cirurgia, que en molts casos serà una cirurgia sense penjoll, és a dir, sense obrir la geniva amb bisturí clàssic. Es tracta d’una cirurgia mínimament invasiva, sense utilitzar punts de sutura, i el seu postoperatori és realment
suportable. L’abordatge de la geniva es fa amb un bisturí circular que talla i extreu lageniva justa que necessitem per poder col·locar l’implant en l’os subjacent.
No presenta ni la inflamació ni el dolor conseqüència de cirurgíes més agressives. Una vegada situat l’implant, normalment es deixa en repòs subgingival durant uns 2-3 mesos ( temps que es triga a aconseguir la oseointegració ) i al cap d’aquest temps ja es pot elaborar la corona protésica que anirà sobre l’implant, ja sigui roscada o cimentada sobre un pilar protésic. En futurs articulos entrarem una mica més a fons sobre les possibilitats del tractament amb implants unitaris, les seves modalitats, i també tractaments amb múltiples implants.
Podem emprar la paraula “antigament” quan ens referim al temps en el qual
es tractava la pèrdua unitària d’una dent o molar ( d’ara endavant peça dentaria ) amb
la confecció d’un pont fixe de tres unitats, el pilar anterior, la peça póntica, i el pilar posterior. Aquest tipus de tractament requereix el tallat de les dents que usem com a pilars ( rebaixar-los en totes les seves dimensions ), per “enfundar-los” i que suportin una peça póntica ( la que volem reposar ).Actualment això es pot evitar reposant la peça dentaria absent mitjançant la
col·locació d’un implant de titani en aquells casos en els quals l’os ho permet.
L’implant es col·loca mitjançant una senzilla cirurgia, que en molts casos serà una cirurgia sense penjoll, és a dir, sense obrir la geniva amb bisturí clàssic. Es tracta d’una cirurgia mínimament invasiva, sense utilitzar punts de sutura, i el seu postoperatori és realment
suportable. L’abordatge de la geniva es fa amb un bisturí circular que talla i extreu lageniva justa que necessitem per poder col·locar l’implant en l’os subjacent.
No presenta ni la inflamació ni el dolor conseqüència de cirurgíes més agressives. Una vegada situat l’implant, normalment es deixa en repòs subgingival durant uns 2-3 mesos ( temps que es triga a aconseguir la oseointegració ) i al cap d’aquest temps ja es pot elaborar la corona protésica que anirà sobre l’implant, ja sigui roscada o cimentada sobre un pilar protésic. En futurs articulos entrarem una mica més a fons sobre les possibilitats del tractament amb implants unitaris, les seves modalitats, i també tractaments amb múltiples implants.